ENTRADA 2: LA PILOTA

 

Benvinguts i benvingudes a altra entrada sobre la pilota i altres jocs!!

Igual que les nostres vides han anat progressant i evolucionant al llarg dels anys, els jocs i esports també han canviat. Estic segura, que la meua infància ha sigut completament diferent a la que han pogut tindre els meus avis. Des de molt xicotets ja havien d'anar a treballar i a ajudar, ja que els seus pares van morir molt prompte. No obstant això, treien temps per a poder jugar, parlant amb el meu avi (viu en una aldea de Requena), li vaig preguntar si sabia el que era la pilota valenciana, li vaig explicar en què consistia i em va dir que no jugaven exactament a això. Simplement, agafaven una pilota i rebotava en la paret i cada vegada li havia de colpejar un. Aquest succés em va recordar una mica a la modalitat de la pilota valenciana del frontó. Un altre dels jocs, consistia en el fet que cadascun dels jugadors havia de llançar una moneda i el que més a prop es quedara de la paret guanyava totes les monedes.

La següent generació, els meus pares, la veritat que ells tampoc gaudien de tindre molt de temps lliure, però molt més que els meus avis. Alguns jocs que m'han comentat són el GUÁ és un joc de boles (veure vídeo), “ xurro va” (vídeo) la corda, la goma, el “Chompo” (fotografia), el pilleta-pilla, etc.

La veritat, que els jocs dels meus pares amb els quals recorde jugar de xicoteta són molt semblants, jo també he jugat a tots els esmentats, també al “sambori”, a infinitat de cançons de corda, el “jo-jo”, etc. Encara que, s'ha d'esmentar, que en la meua època ja començàvem a passar moltes hores darrere de la pantalla amb les “nintendo’s”  i la “play”.

No obstant això, arribem al present, A què juguen ara els més xicotets? Al “fortnite”, a fer balls i vídeos de “TikTok”, i en certes ocasions a futbol i alguns dels esports més coneguts. Centenars d'anys de diferència amb els avis, però entre la meua generació i l'actual no han passat tants anys, què ha passat? Per què s'han canviat els jocs més tradicionals per màquines? Considere, que igual que ara les tecnologies han facilitat en gran manera les nostres vides, fent-les més fàcils, tenint molts mitjans de comunicació ràpids i eficients, també han canviat un altre aspecte molt important, JUGAR, els jocs, aquesta generació i les pròximes han nascut ja envoltats de mòbils, ordinadors, televisions i en general de tecnologia, els encarregats (i les possibles solucions) crec que som tant els docents com els pares, per a continuar sent els comunicadors dels jocs i esports als quals hem jugat, perquè no es queden en l'oblit, perquè no pensen que només poden jugar a través d'un ordinador.

 Pense que aquest ha sigut el problema de la pilota valenciana, molts docents han sigut els que no han continuat ensenyant a jugar a pilota, i donant a conéixer aquest esport i també altres. I no sols això, sinó que les noves generacions es guien pel que veuen en la televisió, i en aquesta el que més abunda és el futbol o el bàsquet, com coneixeran la pilota valenciana si ningú li l'ensenya ni tampoc veuen a ningú jugar?

Crec que podria tornar a agafar la importància que té la pilota, si els docents la impartim en el col·legi i instituts i si va recuperant la reputació que tenia, probablement podria aparéixer més sovint en la televisió o ser un esport més practicat, i així els més joves el reconeixerien i no quedaria en l'oblit.

Comentarios

  1. Hola Paula,
    En muchas cosas de las nombradas coincidimos, mi familia tampoco ha practicado el deporte de Pilota Valenciana a pesar de que donde yo vivo, la Eliana, sí que es un deporte que se ha practicado a lo largo de los años. Te invito a que pases por mi blog para saber la historia de la Pilota Valenciana en la Eliana.
    Por otro lado, me parece buena idea que hayas anexado videos de los juegos que has nombrado, ya que el "churro" sí que lo conocía, pero el "guá" nunca había escuchado hablar de él.
    Para acabar, estoy de acuerdo contigo cuando indicas que los docentes podemos hacer que la Pilota Valenciana vuelva a tener más popularidad entre los jóvenes si lo ponemos en práctica en los colegios e institutos.
    ¡Mi puntuación es de un 9!

    ResponderEliminar
  2. Hola Paula !
    Sobre esta segunda entrada me ha gustado mucho que nombraras a tu familia y sus generaciones. Es muy interesante y entretenido ver lo que te comentaron tus abuelos y tus padres.
    En muchas de las cosas coincidimos, ya que mi madre también me hablaba mucho del "churro va", me enseñó a jugar y lo practicaba con mis amigas cuando me bajaba a la plaza. Me ha emocionado leerte y recordarlo.
    Además, me encanta el punto de vista que ofreces como futura docente. Se nota que ya estamos en la recta final y tenemos muchas ganas de ejercer. Ojalá pronto.
    Mi puntuación es de un 9'5.

    ResponderEliminar
  3. Paula, que bonic el fet d'esmentar les tradicions dels teus familiars i conéixer com vivien en cada època. En el meu cas, tampoc cap familiar meu ha jugat a pilota però ben és cert que antigament al meu poble es jugava molt. Quant als jocs dels teus pares, el de "xurro va" sí que el coneixia perquè els meus pares també me n'han parlat molt de quan jugaven a aquest. El que no em sonava gens era el joc anomenat "Guá", però gràcies al vídeo explicatiu que has adjuntat, m'han quedat clares les seues normes.

    Com t'he comentat a l'entrada anterior, estic totalment d'acord amb tu quan parles de la nostra feina com a docents, ja que som nosaltres els únics que podem fer que els xiquets i les xiquetes òbriguen la ment i coneguen i juguen a jocs tradicionals. Si no els introduïm aquests tipus de jocs, com van a jugar-hi?

    Gràcies Paula per donar-li aquesta importància a la remuntada dels jocs que estan en decadència. Has fet un treball magnífic. Un 10!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ENTRADA 7: AVALUACIÓ VS QUALIFICACIÓ!

ENTRADA 8: CURRICULUM

REFLEXIÓ I AUTOAVALUACIÓ