ENTRADA 3: EXPERIÈNCIA PRÁCTICA AL TRINQUET DE LA UPV
Benvinguts i benvingudes a altra entrada sobre l'experiència al trinquet!!
Des que vam començar l'assignatura de Didàctica dels Jocs, hem estat practicant i aprenent sobre la pilota valenciana, en concret, sobre la modalitat del raspall. No obstant això, l'altre dia vam visitar el trinquet de la UPV, és on es juga habitualment per a les modalitats d'escala i corda i raspall de pilota valenciana És una pista tancada de forma rectangular. El que més em va sorprendre en arribar, és l'immens que és el camp no me l'esperava tan summament gran, especialment el sostre, és bastant ampli. El trinquet, intenta simular els carrers on es jugava antigament, per això la seua forma rectangular imitant els estrets carrers. Un altre element del trinquet, són les escales, la primera és més gran que la resta, a més s'aprofiten perquè el públic s'assega, encara que com aquest trinquet és molt més nou es va afegir una part per al públic amb un cristall per a evitar que la pilota els colpege.
Una vegada arribem, ens col·loquem els guants, en aquest cas no necessitem posar-nos els didals, ja que això és únicament per a la modalitat del raspall, i en aquesta ocasió juguem a escala i corda. Posteriorment, ens dividim per grups, per un costats ens ajuntem les quatre xiques i d'altra banda la resta de xics. Com va ser un dia de pluja molt intensa, tan sols assistim deu persones en total, que amb la situació en la qual estem vam poder entrar tots. El professor ens va dividir d'una banda a les xiques per a practicar uns quants passes per damunt de la corda. La veritat, que en principi la idea de com ens va separar, sincerament no em va asseure bé, ja que va anar una mica sexista a l'hora de dividir-nos. No obstant això, després vaig comprendre que d'aquesta forma vaig poder aprendre i gaudir més d'aquest esport, ja que quan juguem tots junts és molt més difícil poder practicar-ho, ja que els nivells entre tots són molt diferents. El que no em va agradar, és que va donar per fet que érem les xiques les que teníem el nivell més inferior.
Després, vam realitzar diferents parts, primer ens passem la pilota, després ens canviem a l'altra meitat del trinquet, on està el dau on per parelles (cada vegada una de la parella) havíem de donar-li a la pilota que tocara la paret i caiguera dins del dau amb un rebot i tornar-li a donar. El professor, ens va crear variacions, anàvem per parelles agarrades de la mà i havíem de donar-li amb la mà solta.
Per a acabar la pràctica, ens ajuntem tots per a jugar, vaig comprendre la teoria donada en classe, ja que vaig tindre que oferir la pilota, al principi és una mica difícil, ja que ha de passar la corda i caure per les escales, però crec que almenys vaig aconseguir fer-ho.
L'experiència en el trinquet va ser molt divertida, em va fer gaudir de l'esport que feia molt de temps que no el feia. Em van créixer moltes ganes d'apuntar-me de nou a algun esport, perquè tot el que t'aporta és molt gratificant.
Us deixe unes fotografies que ens vam fer els companys i companyes aquest dia!
Hola Paula,
ResponderEliminarMuy interesante tu reflexión, me ha gustado que valores el lugar, las diferentes actividades propuestas y la forma de dividir los grupos.
En cuanto el lugar, a mi también me pareció muy grande, aunque el profesor, Dani Martos, nos comentó que justamente este no lo era en comparación con otros.
Por otro lado, las actividades realizadas, me parecen muy convenientes ya que ayudan a perfeccionar la coordinación óculo manual (habilidad que nos permite realizar actividades en las que utilizamos simultáneamente los ojos y las manos) que algunos no tenemos tan desarrollada.
Por último, no quiero dejar pasar por alto la forma de dividir los grupos, como tu comentas, no creo que sea lo más apropiado dividir la clase en chicos y chicas, ya que esta acción denota un comportamiento poco profesional. No obstante, estoy segura que detrás de esa decisión habían más motivos para hacer esa división, por ejemplo la observación del nivel de cada uno de vosotros y vosotras en clases anteriores.
¡Mi puntuación es de un 9!
Hola Paula !
ResponderEliminar¡Qué bien leer esta reflexión! Por motivos laborales yo no pude asistir y me ha encantado leer esta entrada. Me ha servido para aprender más a fondo sobre sus instalaciones, así cómo, saber la forma en la que se organizó la sesión. En suma, me parece correcta la forma en la que has organizado la información teórica y por último mostrando imágenes vivencias de aquel día.
Espero que lo disfrutaras.
Mi puntuación es de un 9'5.
Aquesta entrada és una de les que més ganes tenia de llegir, ja que el dia que hi teníem la pràctica al trinquet no vaig poder assistir per les pluges torrencials. No m'imagine com és de gran el trinquet de la UPV, ja que el que hi ha al meu poble, jo el recorde prou petit, ben és cert que des de ben menuda que no hi he tornat a entrar.
ResponderEliminarSense dubte, i com tu comentes, fer la ferida em sembla complicat. Quan vaig observar diferents partides d'escala i corda a la plataforma YouTube, em venia al cap la mateixa opinió. Ferien com si fora senzill però si et pares a reflexionar, s'ha de tindre molt bona tàctica.
M'ha cridat l'atenció el que has dit de la divisió dels grups, ja que a banda de donar per fet que les xiques teníeu un nivell inferior, jo personalment soc una persona que m'agrada fer qualsevol joc o esport amb xics. M'agrada que els equips siguen heterogenis.
Pense que has comentat els detalls més importants d'aquella pràctica i has aconseguit que tan sols llegint l'entrada, ens imaginem com vau viure l'experiència. Bon treball! Et pose un 9,5.